26 DE FEBRER 2020

Conferència Andreu Mayayo

Eleanor Roosevelt, el millor Roosevelt

Escriptora, activista i política nord-americana

Eleanor prové d’una família de colons holandesos que va esdevenir, gràcies als negocis, una de les famílies aristocràtiques més importants dels Estats Units d’Amèrica.

Eleanor neix l’ 11 d’octubre de 1884 en una família benestant però amb una infantesa convulsa i trista. El seu oncle i padrí fou Theodore Roosevelt, president dels Estats Units des del 1901 al 1909 i primer nord-americà Premi Nobel de la Pau al 1906, que l’acollí quan es quedà òrfena de mare (als 8 anys) i de pare (als 10 anys).

Als 14 anys l’envien a estudiar en una escola d’elit a la Gran Bretanya, en llengua francesa, ja que era l’idioma de la cultura i de la diplomàcia del s.XX. Hi va estar escolaritzada del 1898 al 1901, any en què, després d’assistir als funerals de la Reina Victòria, tornà als Estats Units.

El 1902, s’enamora del seu cosí, Franklin Roosevelt, amb qui es casa el 1905 a la Casa Blanca. Després de tenir 4 fills en 5 anys i una vida dedicada plenament a la família, el 1916 va decidir dormir en habitacions separades. Ell va tenir una altra relació amb la seva secretària convertint-se en la seva nova parella, i, Eleanor, durant la campanya electoral del seu marit, coneix a la periodista Lorena Hickok, que es convertirà en la seva amiga inseparable. Fins i tot es va traslladar a viure a la Casa Blanca. D’aquesta relació, de la qual no se n’amagaven, s’han trobat 3.000 cartes d’amor.

Encara que el matrimoni, sentimentalment portés vides diferents, sempre van formar una parella política imbatible i mai es van separar. La passió per la política és el que els mantindrà units fins el final.

Dels anys 1913 al 1917 Franklin Roosevelt va ser nomenat Ministre de la Marina i la seva bona feina i popularitat obtinguda en aquesta època i durant la Gran Guerra, va impulsar la seva vida política. Paral·lelament i sempre recolzant al seu marit, Eleanor va fundar el primer Comitè de dones del partit demòcrata (1924).

Franklin Roosevelt fou el president dels Estats Units des del 1932 al 1945. Degut a la seva paràlisi per una poliomielitis, Eleanor va esdevenir la seva cara visible en tots els actes, mítings, inauguracions,… mentre ell exercia el lideratge, a través de la ràdio. Ella, sempre al seu costat, es va convertir en «La primera dama» d’un president americà, concepte que apareix a partir del paper que juga en la vida del seu marit.

La seva aportació principal, fou la seva defensa dels drets civils i socials, recollida en la «Declaració Universal dels Drets Humans». Va ser l’artífex del concepte «éssers humans» enfront del que s’utilitzava habitualment, el concepte «home».Va tenir un paper fonamental en la Declaració Universal de Drets Humans, aprovats el 10 de febrer del 1948, on les seves aportacions, juntament amb altres delegades de diferents països, van aconseguir que es redactessin amb un vocabulari inclusiu tant a nivell feminista com ètnic.

Va ser l’ambaixadora dels Estats Units a l’Assemblea General de les Nacions Unides i la primera presidenta de la Comissió de Drets Humans.

Molt implicada en la inclusió de tothom en la societat americana, va lluitar pel sufragi femení, per la integració de la població negra i dels japonesos americans tancats en camps de concentració.

Va ser membre de l’organització “Filles de la Revolució”, organització de la que es va donar de baixa quan varen rebutjar l’actuació de Marian Andersen. Llavors, Eleanor la va convidar a la Casa Blanca, convertint-la en la primera dona negra que hi entrava i li donà suport per fer un concert a Washington davant del Memorial de Lincoln, on hi cantà l’Himne dels Estats Units, davant una multitud de gent. Va estar també, al costat de Rosa Parks i de Martin Luther King.

Espanya va entrar a Nacions Unides l’any 1956, això va suposar que canviessin força coses, per exemple els Consells de Guerra, ja que en comptes de demanar clemència, els advocats defensors podien al·legar drets emparant-se en la Declaració Universal de Drets Humans.

Eleanor sempre va donar suport a la República espanyola, enviant armes als republicans a través del seu germà i, després, rebent a casa seva l’ex president Joan Negrín. També va estar al costat dels brigadistes internacionals.

Morí el 7 de novembre de 1962 a l’edat de 78 anys.

Personatges posteriors com el president John Fitzgerald Kennedy reconeix el seu paper i la seva transcendència en la política nord-americana, o com Hillary Clinton que sempre ha proclamat que Eleanor Roosevelt ha estat la seva inspiració i volia ser la primera dona presidenta dels Estat Units per brindar-li la Presidència.

Print Friendly, PDF & Email