Sortosament, després que el 1931 es descobrís que a Ullastret hi havia restes ibèriques d’entre els segles VI i II aC, la Generalitat republicana va prendre una decisió insòlita per a l’època: protegir el jaciment sense ni tan sols haver-ne iniciat cap excavació.

Segons la Silvia, Ullastret no només és un dels jaciments ibèrics més grans i importants de la península Ibèrica, sinó que compta amb un valor afegit excepcional: a diferència de molts jaciments del sud o de llevant, no va patir una gran superposició urbana romana, cosa que permet estudiar-ne la trama urbana original. Recentment s’ha descobert la zona portuària,  un barri sencer fora muralles que sumaria entre tres i cinc hectàrees més.

Un dels aspectes més significatius  que la Silvia  va destacar és l’evidència d’un poder polític centralitzat. La grandària del jaciment, les muralles monumentals, la gestió del territori circumdant i la xarxa de poblat dependents evidencien l’existència d’una capitalitat regional.

En la seva conferència també ens ha parlat de: