Benvolgudes i benvolguts,

El passat 8 de març vàrem assistir a la segona xerrada del Seminari sobre novel·la negra organitzat per la biblioteca Jaume Perich i l’Aula d’Extensió Universitària de Premià de Dalt.

Marc Moreno és  periodista,  escriptor i editor de novel·la negra en català a l’editorial “Llibres del delicte”

Vol agrair el fet d’haver estat convidat a fer aquesta xerrada perquè insisteix en el fet que actes com aquest són importants per visibilitzar editorials de novel·la negra en català.

Comença per convidar a tothom a preguntar sobre el tema quan ho desitgin, sense por a interrompre’l. Això ajuda a clarificar qüestions i dinamitza la xerrada.

Explica que hi ha un seguit de característiques que han d’estar presents en aquest tipus de novel.la. Aquests elements són innegociables.

La novel·la negra com a tal va néixer als Estats Units als anys 20 en forma de fascicles “hard-boiled”, com “Black Mask”. Apareixien fins a 6 o 7 publicacions diferents simultàniament i van tenir un gran èxit.

Tot i que les regles per definir la novel·la negra tenen sempre elements subjectius, les característiques objectives que indicarem a continuació la defineixen com a tal.

1. La qualitat. Ja no es un gènere de segona, com es considerava en els seus inicis. Una bona novel·la negra ha d’estar ben escrita, és a dir, tenir una bona qualitat literària. Cal recordar que els primers autors, com Dashiell Hammett per exemple, eren grans escriptors. Raymond Chandler , Ross Macdonald i tants d’altres que van fer popular el gènere negre són considerats autèntics autors clàssics de la novel.la negra i això precisament per la qualitat de les seves obres.
2. El fet delictiu. Ha d’haver sí o sí un fet d’aquest tipus, un trencament de la realitat i això es produeix pel fet delictiu. Tot i que el gènere negre és molt ampli i té molts subgèneres, el fet de presentar un delicte és primordial i innegociable. Si no hi és no podem parlar de novel·la negra.
3. Ha d’estar ubicat en un territori propi molt ben definit. Els espais condicionen els comportaments dels personatges. La manera d’entendre el món és diferent segons l’entorn que els envolta. Gairebé sempre el protagonista és la ciutat, l’espai i el medi urbà.
4. Realitat social. La veritable novel.la negra descriu sempre una realitat social també molt diferent segons el lloc. Aquesta realitat sempre està lligada a un territori i a una problemàtica. Cal “ficcionar” de forma versemblant, creïble. Es tracta d’una crítica a una societat concreta presentant l’espai fosc de la societat.

Un espectador fa un comentari al respecte. Parla de la novel·la “Terres mortes” de Nuria Bendicho. Es tracta d’una novel·la on tot passa en el medi rural, en el si d’una família que viu aïllada, a la muntanya i dels conflictes entre els seus membres.

En resposta al comentari sobre aquesta novel·la, el conferenciant explica que la novel·la negra permet explicar moltes coses de la societat on es desenvolupa. En aquestes obres la violència és estructural, encara que no hi hagi morts a l’ús.         

5. Crítica social. La novel·la negra presenta els aspectes més sòrdids de la societat; ha d’atacar, exposar fets molt foscos d’una societat. Es doncs una obra de denuncia social aplicada a una problemàtica concreta.  Quan més  concret sigui aquest món, més fàcil és d’escriure la novel.la.  No és un gènere amable. “Si Víctor Hugo hagués viscut al segle XXI escriuria novel.la negra” va escriure un autor del gènere. Sebastià Bennasar i Llobera. Es tracta d’una queixa del món tal com és.