Benvolgudes i benvolguts,
El passat 8 de març vàrem assistir a la segona xerrada del Seminari sobre novel·la negra organitzat per la biblioteca Jaume Perich i l’Aula d’Extensió Universitària de Premià de Dalt.
Marc Moreno és periodista, escriptor i editor de novel·la negra en català a l’editorial “Llibres del delicte”
Vol agrair el fet d’haver estat convidat a fer aquesta xerrada perquè insisteix en el fet que actes com aquest són importants per visibilitzar editorials de novel·la negra en català.
Comença per convidar a tothom a preguntar sobre el tema quan ho desitgin, sense por a interrompre’l. Això ajuda a clarificar qüestions i dinamitza la xerrada.
Explica que hi ha un seguit de característiques que han d’estar presents en aquest tipus de novel.la. Aquests elements són innegociables.
La novel·la negra com a tal va néixer als Estats Units als anys 20 en forma de fascicles “hard-boiled”, com “Black Mask”. Apareixien fins a 6 o 7 publicacions diferents simultàniament i van tenir un gran èxit.
Tot i que les regles per definir la novel·la negra tenen sempre elements subjectius, les característiques objectives que indicarem a continuació la defineixen com a tal.
Un espectador fa un comentari al respecte. Parla de la novel·la “Terres mortes” de Nuria Bendicho. Es tracta d’una novel·la on tot passa en el medi rural, en el si d’una família que viu aïllada, a la muntanya i dels conflictes entre els seus membres.
En resposta al comentari sobre aquesta novel·la, el conferenciant explica que la novel·la negra permet explicar moltes coses de la societat on es desenvolupa. En aquestes obres la violència és estructural, encara que no hi hagi morts a l’ús.
Cal assenyalar que es tracta d’un gènere molt ampli, amb molts subgèneres: històric, militar… Per exemple, Salvador Balcells en “Quan la mort truca a la porta” es basa en un fet real, tot i que el muntatge del detectiu no sigui real.
Altres comentaris arran de les intervencions dels espectadors:
També és important com l’autor s’implica en els fets socials, per exemple Petros Márkaris tracta la problemàtica de la crisi econòmica i les seves conseqüències a Grècia. A més, el comissari Jaritos és presentat com un bon pare de família, amant del bon menjar… i això el relaciona amb el que s’anomena novel·la policíaca mediterrània on cal destacar Vázquez Montalbán, Andrea Camillieri…
Donna Leon no deixa traduir les seves novel·les a l´italià, potser perquè no reflecteix la realitat italiana?
En preguntar sobre les autores dones, Moreno explica que els anys 2013/15 les obres femenines tractaven sobretot d’abusos, maltractaments, venjança. En un llibre on es recullen 25 relats de dones els temes es repeteixen molt, curiosament i són els esmentats abans. Pel que fa als homes els temes són uns altres: la màfia, els quinquis…
Alfred Hitchcock utilitza tècniques de thriller en les seves pel·lícules. La ventana indiscreta, per exemple crea una atmosfera que ofega, un entorn de foscor…
Cal tenir present que el protagonista ha de tenir sempre un objectiu i anar fent marxa enrere, creant tensió/distensió, com si fos una escala on el replà seria la distensió.
Patricia Highsmith es autora tremendament “negra” per la tensió el suspens de les seves obres i autora de “Suspens. Com escriure una novel·la d’intriga”
El llenguatge també és molt important. Per exemple Ferrant Torrent escriu en valencià i cal dir que resulta molt adient al mon dels baixos fons que vol descriure.
Hi ha molt component subjectiu en la novel·la negra i, a més a més, es publiquen obres molt variades.
Actualment hi ha molta producció en català, cal tenir-ho present.!