El passat dimecres 23 de setembre vam tenir el privilegi d’iniciar el curs, per quarta vegada, amb la conferència del reconegut musicòleg i divulgador musical  Joan Vives Bellalta titulada «George Bizet, el compositor darrera de l’opera Carmen».

 

Vives va desgranar la vida i l’obra de Georges Bizet amb la seva habitual combinació de rigor acadèmic, passió desbordant i un toc d’humor que va fer les delícies del públic assistent. Més enllà de centrar-se exclusivament en l’èxit aclaparador de Carmen, la xerrada ens va convidar a fer un viatge biogràfic per entendre el context d’un compositor sovint incomprès en vida.

 

Els punts clau de la conferència es divideixen en els següents blocs:

 

 

Bizet va créixer en un entorn familiar purament musical —fill d’un professor de cant i d’una pianista— i va mostrar un talent precoç que el va portar a ser un deixeble exemplar del Conservatori de París. Durant aquesta etapa formativa va rebre el mestratge i l’amistat de grans figures com Charles Gounod.

 

 

Abans d’arribar a la seva gran fita, Bizet va provar sort en l’àmbit de la música escènica en una França marcada pel context del Segon Imperi de Napoleó III. Vives repassa partitures d’aquesta època primerenca que foren acollides amb fredor o indiferència pel públic del moment:La Simfonia en do major (1855).L’òpera Don Procopio.Els pescadors de perles (Les Pêcheurs de perles, 1863).La bella xica de Perth (La Jolie Fille de Perth, 1867).La seva sort va començar a canviar gràcies a la popularitat que va aconseguir amb la música incidental per a l’obra L’Arlésienne (1872) d’Alphonse Daudet.

 

 

L’estrena de Carmen a l’Opéra-Comique de París el 1875 va ser un dels moments culminants de la conferència. Vives va recordar com allò que avui considerem una de les òperes més interpretades de la història va ser rebuda inicialment amb fredor i escàndol. La societat burgesa va quedar xocada per la presència de contrabandistes, cigarreres i una protagonista lliure de moralitat convencional. Malauradament, Bizet va morir de manera sobtada només tres mesos després d’aquella estrena, sense arribar a veure com la seva obra es convertia en el fenomen global que és avui.

 

A través d’fragments sonors acuradament seleccionats, Joan Vives ens va ensenyar a escoltar Carmen amb una altra mirada. Ens va mostrar com Bizet va utilitzar melodies enganxoses, ritmes de Habanera i Seguidilla. Vives va destacar com Bizet va ser un mestre a l’hora de retratar la psicologia dels personatges a través de la música: des de la seducció indomable de Carmen fins a la gelosia destructiva de Don José. El conferenciant ens va fer veure que darrera de «l’efecte Carmen» hi havia un músic d’una subtilesa extraordinària, capaç de construir una partitura on no sobra ni falta ni una sola nota.