12 DE FEBRER 2020
Conferència de Francesc Bailón
“Els inuits. Caçadors del Gran Nord”
“El poble que no menteix”
Francesc Bailón Trueba va ser a l’Aula d’Extensió Universitària de Premià de Dalt per parlar del poble Inuit, de la seva història, els seus costums, la seva filosofia de vida i els territoris on viuen.
El professor Bailón, defineix els Inuits com la societat caçadora més avançada del món. Malgrat ocupar un espai inhòspit del planeta, han sabut sobreviure i adaptar-se als canvis que la civilització occidental els ha obligat a acceptar.
Els mal anomenats esquimals, només la Reial Acadèmia Espanyola continua acceptant aquest terme en l’idioma castellà doncs la resta ja l’han eliminat i canviat per “inuits”, ocupen una amplia zona que s’estén per diferents països: Siberia, Alaska, Canadà, Groenlàndia, Dinamarca…, tenen unes singularitats que Francesc Bailón va voler destacar.
És el primer poble que ha abolit l’analfabetisme, utilitzen elements molt antics com ara arpons, kajacs, iglús, raquetes per caminar per la neu… Son els inventors de les parques i els anoracs per abrigar-se, no tenen certes paraules en el seu vocabulari, com ara guerra, perquè mai l’han fet.
Per a definir els inuits, en la seva xerrada, va voler trencar alguns mites sobre aquest poble: No van inventar els iglús, no es donen petons amb el nas, no tenen 100 paraules per definir el blanc o la neu i no cedeixen mai la dona als visitants, com s’ha volgut difondre erròniament
Tot i ser una sola ètnia, tal i com va descobrir Marco Polo, tenen costums i idiomes diferents. Actualment existeixen 19 grups diferents d’inuits dels 21 inicials. Les malalties contagiades per la civilització occidental van acabar amb dos dels grups originaris.
Els seus principis de vida i valors difereixen dels nostres i ens poden sobtar per la seva cruesa, però, en general, tenen valors dignes de ressaltar. Segons el professor Bailón, tots els conflictes, menys l’assassinat, l’arreglen amb el discurs de la improvisació en forma de poemes o cançons. Son de poques paraules i no menteixen perquè consideren que la llengua s’esmola amb el seu ús. I tenen la creença que les persones i els animals tenen dues ànimes, una és la del nom per aquest motiu un nadó agafa el nom de l’última persona morta del grup.
A banda dels seu costums ancestrals, Francesc Bailón ha destacat el gran esforç d’adaptació i superació del poble inuit després que, en els anys 50, els països on vivien els reagrupessin en ciutats. Es van desdibuixar com a poble però el seu esperit resilient va fer que l’any 1977 creessin una ONG que s’ha convertit en un òrgan consultiu de les Nacions Unides per preservar la cultura i el poble inuit. Actualment busquen l’equilibri entre el món modern i el tradicional i treballen per ser pobles independents dels països on viuen.
Respecte l’entorn, l’escalfament global del planeta està canviat la natura de les zones on viuen. Les glaceres van desapareixent, augmenten les temperatures, no neva en algunes zones, més aviat plou. L’erosió de la costa provoca que alguns assentaments s’hagin de traslladar perquè les cases desapareixen pel moviment de terres de la zona costera.
Francesc Bailón va acabar la conferència fent una reflexió sobre el futur dels inuits: “El mon dels inuits es desfà com el planeta que habiten. La seva supervivència depèn de la nostra supervivència.
D’ells he après el respecte de la natura i escoltar-los és fonamental per trobar les solucions al nostre conflicte amb el planeta”.
