Benvolgudes i benvolguts,

 

El passat dimecres 14 de maig hem tingut novament amb nosaltres al periodista i escriptor David Revelles Soriano.

 

Amb la seva conferència Pistolerisme “Pistolerisme a Barcelona (1917-1923)““, David Revelles aborda un període turbulent de la història de la ciutat, marcat per la violència i els conflictes socials. Entre 1917 i 1923, Barcelona va viure una onada de pistolerisme, on grups armats, sovint vinculats a sindicats i patronals, es van enfrontar en una lluita sagnant pel control del poder i la influència.

 

En David va iniciar la conferència citant la novel·la “Quan mataven pels carrers”, de l’escriptor Joan Oller i Rabassa que ara fa cent anys, quan el pistolerisme regnava als carrers, va escriure : “El que succeeix és que Barcelona, ciutat alegre i dolça, apareix davant el món com un infern”. 

Una Barcelona on la classe benestant gaudia d’un nivell de vida on no faltaven els cabarets, el jazz, els musics-hall i la cocaïna. En front d’aquesta ostentació les classes treballadores, sotmeses a unes condicions de vida molt dures (jornades esgotadores, encariment dels preus dels aliments bàsics, preus abusius dels lloguer,..)  lluiten i s’organitzen, sovint de forma violenta, per aconseguir millores.

 

David Revelles, mitjançant una investigació rigorosa, detallada i crítica, exposa com la crisi social i política de la postguerra mundial va provocar un augment de la tensió entre treballadors i patrons. Els sindicats, especialment la Confederació Nacional del Treball (CNT), protagonitzaven vagues i mobilitzacions que sovint eren reprimides amb violència. En resposta, grups d’”escamots” o pistoles a sou, contractats per les patronals i les forces policials, van començar a utilitzar l’assassinat com a eina per a desarticular l’activitat sindical. Personalitats com Francesc Layret o Salvador Seguí el Noi del Sucre van morir sota les bales, amb Ángel Pestaña, líder de la CNT, ho van intentar sense èxit.