Benvolgudes i benvolguts,

Gràcies a la magnífica conferència del tècnic de comunicació Albert Beorlegui, hem sabut que el doblatge ni és un invent franquista, ni ha impedit que la gent parli bé l’anglès. Però sovint s’ha fet servir com a eina de censura.

Ahir vam fer un recorregut per la història del cinema, aprofundint en l’aparició del cinema sonor i seguint l’apassionant camí que va haver de recórrer fins arribar al doblatge.

Aquesta conferència, «L’atzarosa i apassionant història del doblatge», ens  parla de la història del doblatge, dels seus difícils inicis, de la seva consolidació i d’algunes veus que van fer encara més grans les pel·lícules que s’estrenaven al nostre país.

El doblatge és una de les professions més debatudes dins del món del cinema. Malgrat les crítiques que sovint ha rebut, algunes amb fonament —com la consideració que el doblatge, així com el subtitulat, representa una manipulació de l’obra original—, altres s’han demostrat inexactes o injustes, com ara la idea que el doblatge és un invent exclusivament franquista o que només es practica a Espanya. De fet, el doblatge existeix des dels inicis del cinema i és habitual en molts països.

Els primers antecedents del doblatge es remunten a èpoques anteriors a l’arribada del cinema sonor, a finals dels anys vint del segle XX. Amb l’aparició de les pel·lícules parlades, Hollywood es va enfrontar a un repte que el cinema mut no tenia: la universalitat es perdia, ja que la barrera lingüística impedia la comprensió global.

El procés de consolidació del doblatge va passar per diverses etapes. Inicialment, es van produir múltiples versions d’una mateixa pel·lícula amb actors de diferents nacionalitats. A Espanya, les primeres pel·lícules es van doblar als estudis de Joinville, a París. No obstant això, no va ser fins a principis dels anys trenta que es van establir els primers estudis de doblatge a Barcelona: Trilla-Rovira (1932), Orphea Films (1932) i Voz de España (1936).

Amb l’arribada del règim franquista i la imposició de doblar totes les pel·lícules al castellà, el doblatge va viure, malgrat la censura, una època daurada. El treball realitzat a Barcelona era reconegut com un dels millors a escala mundial. El punt àlgid d’aquest període es va produir el 1950 amb el doblatge de la llegendària pel·lícula «Lo que el viento se llevó» (1939).

Però no farem més spoiler, us convidem a veure el vídeo d’una gran conferència.

Hem recollit algunes referències de Albert Beorlegui Tous, que us permetran aprendre més i aprofundir en aquesta temàtica:

• • Albert Beorlegui Tous / Curriculum
  • Albert Beorlegui Tous / Web oficial
  • Albert Beorlegui Tous / Vídeo YouTube
  • Tots els llibres de l’Albert Beorlegui
  • ‘VIA LLIURE’ 85 anys de la primera pel·lícula doblada al català / RAC1
  • Primer doblatge en català de la història – Draps i ferro vell (Bric-a-brac et cie) (1931) / Vídeo YouTube

L’Aula és coneixement i és cultura. Fes-te’n soci!

Junta AEU PdD