Curs 2026/2027: Octubre 2026
Benvolgudes i benvolguts,
Amb el capità de la Marina Mercant Agustí Martin Mallofré vam reviure, el passat dimecres 21, l’expedició d’Ernest Shackleton a l’Antàrtida el 1914-1917. De la ma d l’Agustí Martin Mallofré hem descobert aquesta gesta de resiliència, lideratge i superació, destacant el lideratge d’Ernest Shackleton i la seva relació amb la capacitat de prendre decisions, mantenir la cohesió de l’equip i afrontar situacions extremes.
La història d’Ernest Shackleton i de l’expedició de l’Endurance és un dels exemples de lideratge més admirats i estudiats, fins i tot en les escoles de negocis.
Desprès d’una breu introducció per explicar les dades biogràfiques del l’Ernest. El seu aprenentatge com a navegat el va el va portar amb només 24 anys a convertir-se en capità, rang que l’autoritzava a dur el seu propi vaixell. Tot seguit ens va parlar de la seva relació amb la Royal Geographical Society on va conèixer al capità Robert Falcon Scott i descobrir la seva passió per l’exploració de l’Antàrtida. També ens va explicar les diferències, en equipament, vestuari i alimentació, entre les expedicions britàniques i noruegues.
Desprès de descriure les primeres expedicions a l’Antàrtida, l’Agustí ens va explicar el pla de l’expedició de Shackleton: l’objectiu principal, la ruta, el vaixell i el desenllaç.
Al 1914, poc abans de sortir l’expedició va esclatar la primera guerra mundial, esdeveniment que fa encara més extraordinària aquesta història perquè van partir sabent que en cas de necessitar ajuda ningú els vindria a buscar.
Un moment molt interesant, i divertit, de la conferència va ser l’explicació de l’anunci que l’Ernest va publicar a la premsa per reclutar els tripulants. En gran part l’èxit de la seva expedició es deu a la seva habilitat per triar dues tripulacions idònies
Un punt destacable d’aquesta aventura va ser la contribució del capità Frank Worsley que amb la seva perícia nàutica va conduir al Shackleton i als seus 7 companys a través de 1300 kms en un bot de menys 7 metres d’eslora fins l’illa de Geòrgia del Sud. Gràcies a aquesta travessa es va poder rescatar posteriorment a la resta de la tripulació.
D’aquesta expedició es conserven moltes fotografies perquè Shackleton va contractar a un fotògraf professional, Frank Hurley, que va immortalitzar una de les gestes de supervivència més extraordinària de la història marítima.
Per acabar l’Agustí ens va explicar l’odissea del Endurance:
Shackleton pretenia fer una travessa transantàrtica:Geòrgia del Sud -> mar de Weddell -> costa antàrtica -> Pol Sud -> Mar de Ross. La idea era recórrer aproximadament 2.900 km a través del continent antàrtic.
Però degut a les condicions climàtiques el vaixell va quedar atrapat en el gel. El 9 de gener de 1915 va quedar parat, calia esperar tot un any més fins l’arribada del nou estiu.
El repte per l’Ernest era mantenir activa i entretinguda la tripulació perquè la convivència en aquestes condicions tan adverses fos l’ideal.
El que passa és que el vaixell va començar a derivar, fins que el 25 de novembre de 2015 el vaixell s’enfonsa. Abans però farà el campament que es veu a les fotografies, fa reduir a tothom els efectes personals fins a un 1.5kg, sacrificarà les gossos petits i al fotògraf, degut al pes de les caixes, li farà deixar-les i escollir només les últimes. La resta estan, ben conservades, a 3.000 metres de fondària!
Quan el mar s’aclareix Shackleton agafa a tota la tripulació i arrossegant els petits bots salvavides arriben a la “Isla Elefante”, que és una illa deserta, un penya-segat per on no passa mai ningú, però que és un lloc segur. A partir d’aquí es decideix fer la travessia, en unes condicions terribles, fins arribar a Geòrgia del Sud que hem descrit anteriorment.
Des de allí Shackleton el que vol es aconseguir un vaixell per rescatar a la resta de la tripulació que ha quedat atrapada a la “Isla Elefante”. Finalment el 30 d’agost de 1916, després de 4 mesos d’espera, va tornar a bord del Yelcho. Els 22 homes que havia deixat encara l’esperaven. Tots estaven vius.
La paradoxa és que tots es salven… però molts d’ells moren a la primera guerra mundial!
L’Agustí va acabar la conferència parlant dels últims moments de l’Ernest, que està enterrat a Geòrgia del Sud. També va fer referència a l’expedició organitzada recentment per trobar l’Endurance que està submergit a 3.008 metres de profunditat en un excel·lent estat de conservació.
Us aconsellem veure el vídeo, tindreu l’oportunitat d’aprendre més detalls que no estan recollits en aquest resum.
Si voleu saber-ne més de l’Agustí Martín Mallofré podeu consultar:
- Bricbarca, Centre d’Estudis Nàutics de Vilassar de Mar
- Agustí Martin Mallofré / Ran de mar. La memòria dels pescadors de Vilassar de Mar
- Esclavitud de mar i terra, visió des de el Maresme. Conferencia Agustí Martí Mallofré (13-6-2023) / YouTube
- Llegir el cel: una introducció a la navegació astronòmica. / YouTube
Sobre l’Ernest Shackleton podeu consultar:
JUNTA AEU PDD
Reportatge gràfic: Xavier Bayona Masoliver
