El passat 11 de novembre, la Dra. Rosa Casafont va compartir el seu coneixement sobre neurociència i ens va introduir en el Mètode Thabit que ella mateixa ha desenvolupat.

En primer lloc va voler explicar el per què del títol de la conferència, “Neurociència, camí d’inspiració”. La neurociència ens porta a l’autoconeixement i aquest ens fa lúcids. Podem tenir lucidesa quan sabem el que hem de tenir i el que hem d’evitar. Arribarem a la forma de “ser” a través de la forma de “fer” i construïm, a partir d’aquí el nostre projecte de vida.

La primera pregunta que va formular la Dra. Casafont va ser, però, què fem per a construir el nostre “esser”? Com la percepció del món la tenim a través del nostre cervell, aquest òrgan és qui, en funció de la percepció, ens fa actuar. El nostre cervell és un òrgan de percepció i acció.

Segons l’esquema de la seva conferència, la nostra essència ve condicionada per diferents afirmacions:

Som ser socials més que individuals.
Totes els estudis ens porten a observar que aprenem per imitació , atenció compartida i per empatia emocional i somàtica. La Dra. Casafont va posar l’exemple de les neurones mirall, tan importants en els nadons des dels primers mesos de vida. D’aquí la gran importància d’educar des dels valors.

Som més emocionals que racionals.
Tot i que al llarg de la historia diferents disciplines han volgut dir-nos que som essers racionals i la societat ens aconsella actuar racionalment, això no és ben bé possible perquè el cervell es considera un gran òrgan de coneixement emocional.
Rosa Casafont va explicar que qualsevol estímul crea una reacció dins el cervell interior (estructures del sistema límbic) que, alhora, activen sistemes que retornen al cos, creant així una emoció dins l’escenari del cos (pell de gallina, pupil·les dilatades…) i, en activar aquest sistema, que es generalitza a tot el cos, aquest retorna la informació al cervell i crea el sentiment. El sentiment, doncs, és emoció + raó.

Decidim sempre amb l’emoció implicada.
En el nostre cervell totes les funcions mentals que generem dialoguen amb l’emoció. Diàriament podem generar uns 60.000 pensaments, tot i no ser conscients perquè no ens obliguen a prendre decisions severes. Quan hem de prendre decisions sempre ho fem amb l’emoció implicada doncs son decisions de supervivència emocional.

Sentir porta implícit pensar.
Som essers que pensem perquè si sentim, pensem. Què vol dir pensar. Abans però cal saber que pensar i sentir sempre és coherent.

L’exercici de pensar és, en realitat, la nostra observació mental. El pensament és energia que produeix el nostre cervell. Si una persona sent malament genera pensaments negatius que s’acumulen en el cervell i el mateix passa a l’inrevés.

Si el pensament té una tendència positiva o negativa exerceix influencia i té efectes neurobiologies. La Dra. Casafont va posar l’exemple d’un estres crònic genera moltes substàncies (molta adrenalina, cortisol, glutamat…) que maten neurones i deprimeixen el sistema immunològic i poden arribar a causar malalties.

Segons la Dra. Rosa Casafont, la bona noticia és que això ho podem revertir.

De la mateixa manera que hi ha neurotransmissors dolents, n´hi ha de bons.

Les endorfines, per exemple, les generem quan fem el que ens agrada. Alhora també generen dopamina i oxitocina. Per cuidar el nostre cervell i, per tant, la nostra salut general cal buscar com generar-ne. Si volem estimular els neurotransmissors positius hem de fer activitats i fomentar relacions socials i familiars que ens agradin . D’aquesta manera, quan fem el que ens agrada, generem substàncies beneficioses per la nostra salut.

El cervell té capacitat plàstica.
En aquest apartat la Dra. Casafont va donar elements claus per tal de revertir els efectes neurobiologies negatius.
Segons va explicar, el circuits que generen les neurones son plàstics i son els que provoquen emocions , sentiments, pensaments…

Poden ser adaptatius i, per tant, podem modificar-los. Per exemple, si automatitzem un pensament negatiu aquest centrarà tota la nostra energia i, en conseqüència, la nostra atenció. Però es pot canviar aquest hàbit? Si que és pot. Si volem sortir d’aquest cercle negatiu, creem un altre circuit que pugui desconfigurar l’anterior. Es deixa de posar energia en l’hàbit negatiu i per tant es desfarà.

Crear i desconfigurar hàbits negatius és aprendre. Per tant, estem en constant evolució.

L’ambient ens transforma.
Sobre l’ambient que ens envolta, Rosa Casafont va explicar que actualment sabem que podem experimentar modificacions dels nostres gens malgrat no s’afecti la nostra seqüència d’ADN i que això ho heretem. L’epigenètica demostra que aquesta modificació dels gens estan causades per factors ambientals. La importància de l’epigenètica és que els canvis que pugui provocar son reversibles i sempre depenen de la nostra relació amb el nostre ambient.

Això vol dir que els gens ens predisposen a tenir alguna malaltia. Ara bé, si aquesta no es manifesta és perquè hem tingut una bona vida, una bona relació amb el nostre entorn (poc estres, bona alimentació, qualitat de son) . Aquests son factors determinants per l’epigenètica.

Què ens recomana de fer la Dra. Rosa Casafont?
La nostra conferenciant va acabar la seva conferència explicant què hem de fer per conèixer-nos i autoregular el nostre cos i el nostre cervell.

Els seus consells, sobretots en aquests moments de pandèmia que vivim son:

• Regular l’estrès
• Protegir l’alimentació, el son, fer exercici.
• Meditar perquè provoca canvis emocionals que destrueixen els circuits negatius, de ràbia i generen empatia. La meditació cuida totes aquestes estructures que canvien la nostra manera de ser.

Cultivar l’atenció conscient: l’eina principal és l’atenció. Cultivant això ens canviarà la vida. Si el teu present està mirant el que vols, el teu present és positiu.

La Dra. Rosa Casafont va acabar la conferència recordant que, especialment en aquest temps de pandèmia i de canvis sobre la realitat tal i com la coneixíem, arribar a l’autoconeixement i aplicar alguns dels conceptes que hem après avui, pot ser molt beneficiós pel nostre esser.